Peix Nicolau

Fill d'uns humils pescadors, li agradava tant el mar que s'hi estaba en remull tot el sant dia i va acabar convertint-se en mig peix. Rei i senyor de les aigües salades i de tot el que hi viu, se'l pot veure només el mes de març, quan volta les mars del món per comprovar si hi ha passat res de nou durant l'any. Cal anar amb compte, ja que amb la seva mirada se't poden tornar blancs tots el cabells, i hi ha gent de mar que creu que pot aixecar onatge i fer-los tornar a port sense haver pescat res.

Pesanta

Follet tenebrós que de nit s'escola per les escletxes o els panys de portes i finestres per anar a asseure's damunt del pit dels qui dormen, dificultant la respiració i provocant malsons. Sovint, la seva visita nocturna genera corrents d'aire a la cambra que fan voleiar cortines i llençols. Quan algú s'adona de la seva presència i vol empaitar-la, la Pesanta s'esmuny ràpidament per la finestra. De dia, s'amaga en esglésies abandonades o en cases en ruïnes, i per la Garrotxa diuen que també als cràters dels volcans.

Simiot

Corren per les muntanyes del Pirineu català, sobretot pel Vallespir. Fa mil anys, a Arles del Tec, foren acusats de fer-ho malbé tot i de raptar criatures, fins que, portades de Roma, les relíquies dels sants Abdó i Senén (sant Nin i sant Non) els van foragitar; d'aleshores ençà es guarden en un sarcòfag, d'on cada 30 de juliol - festa major de la vila- se n'extreu una aigua de grans virtuts remeires. Antigament ben avinguts amb els humans, els simiots, genis de les boscúries i senyors de la feram que hi habita, ara viuen dalt dels arbres, però la nit de Cap d'any deambulen pels camins foravilers.